Va néixer a Barcelona l’any 1922. L’any 1939 marxa a l’exili. Casat i pare de quatre fills, va ser doctor en Dret per la Universitat Nacional de Bogotà i màster en Economia per la Universitat de Chicago. L’any 1964 va fundar “Esquerra Democràtica de Catalunya”, partit d’inspiració lliberal que posteriorment es fusionà amb CDC. Diputat per Barcelona a les eleccions legislatives dels anys 1977, 1979 i 1982, i senador a les eleccions de l’any 1986. Va ser conseller d’Economia i Finances del govern de la Generalitat entre els anys 1980 i 1982, i candidat a l’alcaldia de Barcelona per CiU a les eleccions del 1983. Va ser president de Convergència, càrrec que ocupà entre els anys 1981 i 1989. El mes d’octubre del mateix any, Ramon Trias Fargas va morir mentre oferia un míting electoral a El Masnou.


Infància i estudis

Ramon Trias Fargas va néixer a Barcelona el 27 de desembre de 1922, dos dies després de les festes de Nadal. Llavors la seva família, que vivia a Salamanca, havia vingut per al naixement a Barcelona, a la casa dels avis, el número 47 de la Rambla de Catalunya, el mateix lloc on avui està instal·lada la Fundació que porta el seu nom.

Fill d’una de les famílies més importants de Barcelona, el seu pare Antoni Trias i Pujol era un metge i catedràtic de medicina, i va formar part del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona. En Ramon era el gran de sis germans: Miquel, Maria, Carolina, Roser i Carles. Era una família políticament lliberal i vinculada –per la banda de l’avi matern- a la Lliga Regionalista.

Els primers anys de la seva vida els va passar a Salamanca on el pare tenia, entre d’altres amistats la de Miguel de Unamuno, que va donar peu a una anècdota. Un dia, en una visita a casa dels Trias, Unamuno va comentar al seu amic que estava convençut que els seus fills no sabien parlar en castellà. El pare, per demostrar el contrari, va fer cridar en Ramon, el qual a la pregunta de l’escriptor sobre quin del germans era, va respondre “Yo soy el más grande”, en comptes de “el mayor”.

La seva escola va ser l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya fins que, el 1936, en declarar-se la guerra civil la mare i els fills es van exiliar a Suïssa –el pare els seguí a l’acabament de la guerra. El fet de créixer en una societat com la Suïssa va ser un dels factors que el van convèncer que el pluralisme i la convivència no havien de ser vistos com a fets incompatibles.